No tinguis por

 Avui, just abans de tantes festes, penjo aquest poema que vaig escriure fa poc.

No  tinguis por

No giris el rostre

No tinguis por.

 No et  tapis  les orelles amb els dits

Quan sentis  com tremola   el  terra,  

 el  retruny  proper dels tambors

l’esglai   esmolat dels  seus  crits. 

I els xiscles de les sirenes.

No giris mes el  teu rostre.

No tapis  els ulls amb els  dits

Ni esperis l’arribada de la pau  

Just quan caigui la nit..

Se  que tens  els peus cansats. I a les mans balbes

 hi dus pilotes,  llapisos de colors i nines

 enlloc   de bombes pistoles i dagues

I a la boca, en lloc de    crits de guerra

 T’hi neixen   versos cançons i paraules...

.

No llencis  aquests tresors per la finestra

 Ni temis l’escomesa del dolor  del altre .

No s’ aturarà el batec del  teu cor

Ni t’ennuegaran les  teves llàgrimes .

Fes  espai pels bressol dels  orfes

llençats, cucs petits,   sobre la sorra-

Posa  els teus gastats  palmells

 Sobre    els ulls esbatanats  del rostre  

d’aquests infants que   just   estrenen  

vida,  terror  i pell.

Potser així,   tacte, oïda i  mirada,

com aigua tossuda i mansa

 filtri   la sorra del desert fent-t’hi créixer ,  

herbes,  plantes, , flors i  arbres,  

que acompanyin, com un  llarg   estel,

 el   seu camí  fins a les barques,

i per la incerta mar  arribin a la platja

   .

I a les fronteres, la  tranquil·la insistència de l’aigua

 rosegui,  pacient,    filferros i tanques

I esberli qualsevol mur i  sense por

amb les  runes  els  orfes se’n  facin cases.

que aixopluguin vides sense dol.

Vides altres..

I    les cendres de tantes flames  es tornin  

 paraula , diàleg i pacte.

No tinguis por..

Deixa el sofriment assaonar  la teva casa

Sant Cugat , agost –setembre  15

Veient les imatges de les fronteres europees . La policia barra el pas als fugitius.