La meva germana

  La germana  desconeguda..

Arriba feixuc   per l’artèria  del temps.

S’ha anat fent  vell el record

.

A la   tèrbola galeria d’infància  

Ocupa un  reco  fosc  i petit:

la seva   imatge gastada, en blanc i negre penja

a la paret del  menjador  de casa.

I la ma de la mare  l’assenyala,  

amb  els seus   llavis  prims tallats de   sospirs

Es  la vostra  germana, dos dies abans d’operar-la

Abans d’  entrar al quiròfan i amb els ulls brillants, va dir

Quanta fireta  hi ha en aquesta casa.

El pare  calla i se la mira

Amb els seus  ulls  d’estany verd que tot  ho  guarda

Fireta. Fireta...

Tisores,  palanganes i bisturís,.

La imatge  en blanc i   negre,

Te  els ulls i  cabells foscos   de la mare

I un llaç al cap

I als llavis un mig , temorós  somriure.

Com qui no sap..

I darrera , la  fireta penjada en  la cuina de joguina 

i un gros  colleró a la ma

I un  jersei de punt brodat  i una  curta faldilla

 I  sabates noves i  mitjonets blancs

Tenia dos anys i mig .

I    va  marxar  amb la  fireta que no era de joguina.

Però he descobert el racó  on  s’arraulia  la imatge

i li he   fet espai  al  menjador de casa

per  penjar-hi  emmarcada  amb  fusta nova la foto antiga .

I  poder, així, de tant en tant  mirar-la  

I dir-li : T’he trobat  a faltar, germana gran-petita

Que curta,  forta  i  fonda   va ser la seva petjada.

 Oi, mare?

.

 Sant Cugat, 27 novembre 2015