Tinc uns quants articles per penjar , potser el que mes m'interessa, es l'ùltim, aparegut a Elcugatenc, el diari digital de Sant Cugat, sobre La Cosa
La Cosa.
La Cosa, ( amb
majúscules...) ha entrat a les nostres vides, d’una forma paulatina, amb un
aspecte de total innocència ha fet el seu camí
vestida, primer, amb un
llenguatge civilitzat I ha entrat
carregada, nodrida, ben nodrida, de moltes i pregones emocions . Per això s’ha
engreixat tant, les emocions costen d’encarrilar be i van ocupant cada cop mes espai . La Cosa
ja esta instal·lada al nostra medi quotidià
i en qualsevol moment del dia i en mig de qualsevol activitat, pot fer la seva aparició:
de vegades , amb bons modus demana permís
per entrar, de vegades irromp amb brusquedat en mig una conversa amistosa , de vegades
entra per la finestra des del carrer o s’instal·la
a la saleta a través de la televisió o
te la trobes de bon matí a l’hora del
cafè i esmorzar, a la taula del costat. O al forn, fent la cua. Te mil maneres de fer-se present. De forma que
ara , malgrat el seu aspecte innocent ja
la tenim arreu,... Fins aquí, encara.
El pitjor es quan apareix , primer discretament,
tremolosa i educada entre riures
i bromes en les converses dels amics de tota la vida. I sense saber ni com ni
perquè, es fa la mestressa de la conversa, seu a la cadira del centre, entre
vosaltres o el que es pitjor, s’enfila a sobra la taula i vol dirigir el cotarro.
Però on la seva presencia resulta
realment molesta de vegades des del primer plat es a
l’hora de dinar en família.. La Cosa, com que sap que ocupa molt espai , que es
capaç de tapar totes les altres converses i fer estralls en la vida emocional
dels membres de la família, prefereix transformar-se en una mena de núvol tòxic
que embolcalla d’un silenci preventiu la gent que s’estima i es
necessita cada dia. Però el seu
caràcter gasós no deixa d’estar present i desprèn , lentament, un cert aire asfixiant
que poc a poc enrareix l’aire, pot ser que arribi a liquar-se i el que es
pitjor, es torni , així , de cop en una massa solida, potent, amb textura de roca que pot caure en mig de la
sopera o dels postres, i faci que a tothom li agafi la pressa per marxar sense fer el cafè ni la xerrada final.
Algunes famílies han fet un pacte de
silenci sobre la Cosa , hi ha amics de tota la vida que continuen veient-se amb la condició-
explicita o implícita-de mantenir la
Cosa a les fronteres del pensament de
cada u, rere els murs d’allò que no es
converteix en paraules....La Cosa ens ha
atrapat a tots i de la mateixa manera que esperem l’estiu perquè la grip deixi de fer els seus
estralls, esperem que redueixi una mica
el seu volum, deixi d’estar present arreu, s’encarrilin les emocions que la
sustenten i puguem tornar a parlar de
mil coses sense haver d’emprar la
prudència entre els amics. I mentre, en cal vacunar-nos ben vacunats , evitar
la seva presencia en els refugis dels afectes personals i mirar de protegir la nostra salut
mental i col·lectiva ocupant-nos també dels mil d’altres problemes que subsisteixen amagats i retardats per l’actual
situació.
Perquè hi ha vida mes enllà de la Cosa
Esperem que ,
de la mateixa manera que s’ha anat engreixant i ocupa massa espai,.
Perquè hi ha vida mes enllà de la Cosa..
No hay comentarios:
Publicar un comentario